Jazz e poesia a manu tenta. Arte improvisada in Belchidda



BELCHIDDA. «A improvisare non si improvisat». L’at naradu Pàulu Fresu cara a su pùblicu acudidu a su sartu de Abialzos – in ue b’est sa crèsia de Santa Caderina – pro sa gara poètica de mesaustu chi est torrada a èssere un’apuntamentu fissu de su Time in Jazz. A si disafiare Brunu Agus e Diegu Porcu. 
«Sunt sos poetas – at annantu su musitzista – sos chi fràigant s’archètipu de su contu. Lu faghent cun sa melodia e mescamente cun su testu. E b’at sintonia manna cun su jazz, mùsica improvisada ma chi netzèssitat de unu canavatzu e de una connoschèntzia funduda». 
Faeddos chi non sunt diferentes meda dae sos de Amiri Baraka, su poeta-iscritore militante chi sesteit una sotziologia de sos afro-americanos pro mèdiu de sa mùsica issoro. «Sos primos càntigos de traballu – gasi in “Blues people” – fiant improvisados e, sena duda peruna, in su jazz, una fràsia melòdica est sighida dae unas cantas rispostas o cummentos improvisados movende dae su tema printzipale». 
Cale sunt sos elementos chi ligant custos duos mundos? Tècnica esecutiva; connoschèntzias teòricas e pràticas; padronàntzia de sa rìtmica; contivìgiu de sa sonoridade e de sa creatividade. Immaginemus·nos unu poeta cun pagas connoschèntzias de istòria e de atualidade, cun vocabolàriu làngiu, cun italianismos a fuliadura (cosa chi unu tempus agradaiat), cun pagu rispetu de sa mètrica e cun versos repìtidos o aprontados in domo. Diat èssere unu poeta pagu jazz (e a s’imbesse diamus àere jazzistas pagu poèticos). 
Esecutziones de calidade arta, duncas. Esecutziones chi, pro torrare a Walter Benjamin, torrant a s’òpera artìstica s’àura pèrdida in caminu cun sa reprodutzibilidade tècnica. No, non semus faeddende de sos registradoreddos chi nch’ant postu a banda sa netzessidade de trasmìtere bìculos de gara pro mèdiu de su càntigu a tenore. Ma de sa fruitzione de sa mùsica oe, cun sos tempos e sos formados suos. 

Oe sos giòvanos – e in Belchidda bi nd’aiat – sunt avesados a sos tempos radiofònicos, e duncas non sunt a tretu de assìstere a una gara longa (sa de mesaustu fiat a unu tema ebbia). Oe sa dibata est sa de Facebook o sa de sos programmas televisivos: caòtica e non democràtica. 
Oe custas fainas, unu tempus armas culturales de sos pòpulos, nche sunt in su cugione de su minoritarismu e de s’ocasionalidade. Tocat, tando, de isvilupare una pedagogia jazz e poètica pro chi, cara a custu mundu chi curret lestru intre unu “tweet” e unu “ritornello”, nche crompemus a sas raighinas nostras. 

Artìculu chi apo iscritu pro La Nuova Sardegna (Limbas 3.0) de su 20 de austu de su 2017

Post popolari in questo blog

Veleta (omenàgiu a Garcia Lorca)

Adiosu Vitòriu

Sonetos de Shakespeare - 1