Adiosu Vitòriu



Ite dolore, su chi t’at proadu...
Ite dolore, su chi nois retzimus...
E in coro nostru como l’acollimus,
Vitòriu, in coro nostru tribuladu,

cuss’àrbore chi tue as prantadu.
Ca su chi de Sardigna connoschimus
pro more est finamentas, l’ischimus,
de cussa pinna chi mai at pasadu

Sa noa chi ti ses rèndidu nos das
e frita, beru, abarrat cada domo
in ue b’est sa tua Connoschèntzia

L’amus a intender, tzertu, s’ausèntzia...
Ma ti nche ponet cun sos mannos como
s’Istòria chi contadu tue nos as.

Post popolari in questo blog

Veleta (omenàgiu a Garcia Lorca)

Sonetos de Shakespeare - 1