Chie so

Banaresu cun su coro in Baronia, apo abertu sos ogros 31 annos a pustis de sa nàschida de Springsteen e 7 (semper su matessi die) a pustis de sa dispedida de Neruda.

Giornalista publitzista in italianu e in sardu, mi so laureadu (magistrale) in Editoria, comunicatzione e giornalismu in s'Universidade de Tàtari: votu màssimu cun una tesi in contu de pertzetzione sotziale de sos istràngios (cun chirca cuanti-calitativa).

Tres, mescamente, sas passiones meas: poesia e traditziones orales; limba sarda; giornalismu.

Sa poesia a bolu comente mèdiu de comunicatzione est argumentu de sa prima tesi de làurea (Sièntzias de sa comunicatzione) cun anàlisi istòrica, anàlisi de sa gara e intervista a tres poetas: Antoni Pazola, Màriu Màsala e Bernardu Zizi.

Semper in contu de poesia improvisada apo iscritu unas cantas ischedas monogràficas pro s'Entziclopedia de sa mùsica sarda (Unione sarda) faeddende de Barore Sassu, Gavinu Còntene, Antoni e Gavinu Piredda.

Cun sos poetas Brunu Agus, Zosepe Porcu, Dionisi Bitti e àteros nch'amus giutu sas garas a iscola (Tiesi, Tortolì, Thiniscole, Milis) cun sa punna de nch'acurtziare sos pitzocos a custu mundu.

Ma no est s'ùnica faina cun sas generatziones noas: cun sos pitzinnos de sa primària de Boruta (addòvios istiales aprontados dae s'assòtziu Àndala Noa), amus istudiadu su fràigu de s'otava gràtzias a su laboratòriu "Esopu in otava rima".

Cun sas frinas noas b'apo traballadu finamentas in Orgòsolo (oras de sardu veiculare in oràriu curriculare pro una V classe de sas primàrias): sa poesia fiat protagonista de s'ùrtima parte (a pustis de àere fatu giornalismu e tradutzione de contos) de custa esperièntzia galana: teoria amus fatu (ischemas mètricos, rimas, cunsonàntzias, assonàntzias, alliteratziones...) e finamentas pràtica (batorinas, otavas, haiku etc.)

Operatore linguìsticu cun una chirca sòtziu-linguìstca in sas biddas de Tiesi, Turalva e Boruta, apo istèrridu unu cunfrontu intre sa Limba sarda comuna e su dialetu banaresu. Dotzente Cubas (cursu bàsicu de sardu) in Nùgoro.

Cun sa matessi idea de cunfrontare istandard e variantes, apo contribuidu a mesurare sa diferèntzia intre Lsc e thiniscolesu (in intro de s'"Iscola populare de limba sarda" promòvida dae s'assòtziu Tramas de libertade).

A livellu editoriale Carlo Delfino at publicadu su libru "Titu Andronicu", versione sarda chi apo iscritu comente base de s'ispetàculu teatrale shakespearianu omònimu adatadu e dirìgidu dae Daniele Monachella de sa Mab Teatro.

Pro su che pertocat sa limba sarda e sa literadura apo istèrridu tradutziones e interpretadu carchi iscritu de Grazia Deledda (in Bànari cun sos de s'assòtziu Ypnos) e, gràtzias a s'assòtziu Dialoghi con l'autore, in Thiniscole, de unos cantos iscritores contemporàneos: Piergiorgio Pulixi, Pasquale Ruju, Claudia Musio, Valeria Pecora, Luca Poldelmengo, Paolo Foschi, Enrico Pandiani.

Semper in contu de tradutziones: apo retzidu s'incàrrigu (dae banda de su tzìrculu de sos sardos de Roma "Il Gremio") de bortare sos contenutos de su situ internet I cammini dell'identità/Sardinia everywhere (2018); apo collaboradu pro tradùere una poesia de Grazia Deledda pro su vìdeu promotzionale de sa Dinamo de Tàtari ("Ca semus prus de unu giogu")

Dae su mese de santugaine 2018, in Thiniscole, at comintzadu a propònnere unos cantos eventos in contu de poesia, literadura e personàgios in intro de su format "Atòngiu in sardu" nàschidu dae sa sinergia intre s'assòtziu Dialoghi con l'autore e s'art cafè Gana 'e Gortoe: s'esòrdiu cun "Deo, Bertolt Brecht (dae sos padentes iscurigosos)" acumpangiadu dae Luciano Sezzi (sax) e Andrea Fenu (pianoforte). A pustis bi l'amus sighida cun Larentu Pusceddu, cun Jack London, cun sos poetas sardos, cun Jules Verne, cun Saramago.

Currispondente locale (Thiniscole e Baronia) de La Nuova Sardegna, iscrio in sa pàgina Limbas 3.0 contivigiada dae Lutzianu Piras. Semper in contu de giornalismu collàboro cun su portale de informatzione siniscolanotizie.net e so intre sos promotores de su notitziàriu sa gazeta.

In Irgoli apo bìnchidu (in pare cun àtere) sa segunda editzione de su prèmiu de giornalismu dedicadu a Giuanne Frantzscu Pintore (aprontadu dae Papiros) cun un'artìculu subra de sa situatzione curda.

Torrende a sa poesia, dae sos printzìpios de su 2018 pigo parte a sas garas de Poetry Slam resurtende campione de su nugoresu (in sa finale de Fonne) e de Sardigna (in sa finale de Gavoi). Maistru de tzerimònias (emcee) in sos duos "Baronia Poetry Slam" de Thiniscole (ambos istajone 2018/19).

In su mese de maju de su 2018 apo pigadu parte a su festival "Invasione poetica", in Gavoi, cun su reading "Contra/Versos".

Pro s'editzione 2018 de su Prèmiu de poesia Paulicu Mossa (Bonorva), m'ant seberadu comente giuradu.


Post popolari in questo blog

Adiosu Vitòriu

Veleta (omenàgiu a Garcia Lorca)

Sonetos de Shakespeare - 1